dijous, 18 de juny de 2015

Clipboard "escola vintage"

Ja fa temps que tenia en ment fer una composició sobre una base de fusta, a l'estil LO. Així que buscant idees vaig trobar aquesta carpeta amb pinça (més coneguda a la xarxa com clipboard) i vaig pensar en fer un muntatge de caire vintage.

He anar rebuscant entre papers, retalls, kits que tenia de fires i restes vàries per anar recopilant pel contingut. Primer pensava en fer més una composició del tipus office (màquina d'escriure, plomes, lletres, ...). Però a l'hora de triar la foto m'ha aparegut la típica d'escola dels anys 40, de la meva mare amb les seves germanes, i he reconduït la idea cap al tema escola antiga.

He començat donant una capa d'acrílic fosc a la carpeta (l'original era un contraxapat de color kraft), que li ha donat un aspecte més vintage. A partir d'aquí, anar posant material, combinant, fins a trobar la imatge final que jo volia. Sobre tot jugant amb volums i textures per fer un efecte més 3D.

Ara a veure què li sembla a la meva mare...


dilluns, 8 de juny de 2015

Carpeta porta-papers d'scrap

Des dels inicis de la història del scrap, un dels principals problemes que l'scraper s'ha trobat és el de com portar els papers de 30x30 cms (o millor dit, de 12 polsades, que és una miqueta més) quan els va a comprar. No és molt habitual que les botigues sempre tinguin bosses consistents, de manera que arribin a casa sense cap arruga (o són de plàstic o de paper no gaire gruixut). Així que he pensat en dissenyar una carpeta que faciliti aquest transport. Fins i tot, pot servir per ordenar a casa els papers (en cas de no tenir-ne gaires) o els Layouts ja acabats.

He partit de dos trossos de cartró una mica gruixut i fort de 32 cm per costat. Com que el paper d'scrap és molt més petit, he optat per folrar tots els cantons amb cartolina granulada de color gris. Així també queda més discret el lateral dels cartrons i no es veu el contraxapat interior.

Els quatre papers escollits els he triat amb estampat a una sola cara, però que tinguessin una mica de gruix, per ajudar a donar consistència al volum de la carpeta.

Dues vetes de roba per a fer les nanses, que he subjectat amb 2 brads simulant cargols (a part d'enganxar-ho per sota els papers).

I la base per a poder obrir la carpeta o donar sensació d'elasticitat, feta amb paper ondulat.

Una goma a la contraportada ajuda a tancar la carpeta i fer possible que no caiguin els papers (el detall ha estat tapar els finals ferrats d'aquesta goma amb cartolina gruixuda, per evitar que els papers que hi posem es facin malbé).

Ara ja estic llesta per anar a comprar més papers!

Porta-notes molt "cuqui"

Ara que estan de moda les coses "cuquis" (veure el programa Masterchef 3 que en aquests moments s'emet per la tele), he pensat en fer uns porta-notes pràctics i senzills i.... molt cuquis!!!!!!

De moment una col·lecció de tres models, aprofitant que tenia per casa un bloc de post-it blanc.



diumenge, 7 de juny de 2015

Capsa alterada

Sempre m'han agradat les capses de fusta, tant les de fruites com les de caves i ampolles de vi. Crec que són molt útils. Però la gràcia estar en saber treballar-les i donar-les una aparença totalment diferent.

He tingut la sort de poder fer un taller precisament d'envelliment d'una capsa de fusta amb la Veronica Gladys Schuvab a Món Creatiu. La idea inicial era tractar amb pintura, mix media i transfer, seguint una mica la idea proposada al taller. Però com que jo ja li havia assignat una finalitat a aquesta capsa, vaig decidir fer un stop abans de seguir amb el que ens proposaven (gairebé al final, a l'hora de ficar-hi segells i guarniments).

El meu projecte va anar més enllà de la pintura i tractament de la fusta i vaig decorar-la tant per dins com per fora, pensant en dues persones en concret: el meu germà i la meva cunyada que aquest mes de maig han fet 40 anyets.

La idea inicial era posar-hi 2 àlbums amb el típic recull de fotos de la història de cadascun d'ells. Però com que anava justa de temps i no tenia possibilitat de recollir totes les fotos necessàries (principalment de la meva cunyada), vaig optar per fer un collage en 3D prou significatiu per a ells.

La part frontal (tapa) és la que queda una mica amb la base proposada al taller, amb la foto d'ells dos, però que jo canvio el cartell per un més adequat pel tema.

També hi afegeixo ornaments de metall, com les cantoneres i el tirador per obrir la capsa.

Tot amb aquests tons vintage, tal i com vaig decidir inicialment que seria el projecte.

La idea és que es pugui utilitzar com a quadre.

I la part de dintre, la vaig tenir més complicada, perquè ja era cosa absolutament meva i fora de taller. Així que, desprès de pensar-ho molt i descartant l'opció dels àlbums, vaig aprofitar una foto d'ells dos (me l'acabava de passar el meu germà des de París) i la vaig retallar per donar un efecte 3D (amb silueta de cartró), sobre una base quadrada ample.
Xapeta de Palamós Scrapeja indicant que ja tenen 40 anys (més que res per recordar el motiu del regal). Fustetes recollides de la platja, on hi escric que són la generació del 75. Filferro rovellat , també collit de la platja, on hi poso pedres, roba de sac, motius metàl·lics també envellits, flors seques, ... I dues tires com de pel·lícula antiga on hi ha un recull de cinc fotos de cadascun d'ells de diferents moments de la seva vida (el màxim que vaig aconseguir).

Al final va quedar un regal molt complert. I tant el poden tenir exposat com a capsa (tancada i/o oberta) sobre qualsevol moble o penjat a la paret com a dos quadres diferents però dins la mateixa línia d'estil. Ells decidiran!



Detalls del viatge

Feia dies que tenia que entrar al bloc i actualitzar amb els darrers projectes fets, perquè sinó sembla que m'hagi quedat perduda viatjant o "vete tú a saber qué...".

Resumeixo: el viatge fantàstic, la gent estupenda i les meves ganes de viatjar satisfetes!

I com que a la tornada sempre hi ha la trobada del grup de gent per intercanviar fotos i recordar moments especials, doncs ja em veus a mi preparant un detallet per a cadascun d'ells.

No és que m'agradi distingir els detalls entre homes i dones, però en tenia un en ment des de que vaig arribar a casa: a cada lloc on havíem estat jo seguia amb el meu ritual de fer-me un selfie, ja sigui sola o amb la meva amiga Montse. Però als darrers dies, aquesta "tradició" es va ampliar fins a aconseguir una foto de totes les noies juntes. Superdivertit! Totes a encabir-nos en una foto sense veure jo si enquadrava o si sortíem bé.I així és com neix la idea del projecte: regalar aquesta foto final a cadascuna de nosaltres (en total 7, perquè jo també me'n faig un). I quan ja tot estava en la ment i a punt de passar-ho a la taula de treball, me n'assabento que un dels nois li va fer gràcia la foto que feiem ens en va fer una de lluny on se'ns veu com estem posant.

Resultat: un mini-àlbum en forma de càmera, amb la instantània del company a l'objectiu i la foto de noies al final. Tot jugant amb pàgines on l'objectiu era el punt central d'unió.




El format de tots és el mateix i el que varia són els colors dels papers. Així ninguna de les noies en té cap d'igual, però tampoc cap es queda amb un més xulo que un altre.

I acabat això, decideixo fer pels nois una mena de porta-retrat, amb la foto de grup, doncs crec que els pot agradar més i el poden posar a qualsevol lloc del seu despatx o estudi.




Potser més senzill, però també molt original.

Crec que, un cop entregats, van agradar molt!